Sembla un oxímoron, figura retòrica que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat. Però no ho és. Per explicar aquesta història ens hem de remuntar a començaments del Segle XX quan l’aigua del riu Flamisell i dels llacs de la zona d’Estany Gento, a la Vall Fosca, es comença a aprofitar per a la producció d’electricitat, per tal de satisfer les necessitats creixents de consum de Barcelona i la seva àrea, a 200 quilòmetres de distància.

La Segona Revolució Industrial es caracteritza per l’augment progressiu de la demanda d’energia, tant a nivell industrial com per l’ús domèstic (calefacció, aparells elèctrics i els primers aparells de llum elèctrica) i públic (enllumenat i transport urbà). Al principi, aquesta producció elèctrica era obtinguda, en la seva majoria, a les fàbriques tèrmiques que funcionaven amb la combustió de carbó. En ser un mineral escàs, Catalunya l’havia d’importar de Gal·les, Anglaterra o Astúries; un model industrial insostenible des del punt de vista econòmic. Quan es resolen els problemes tècnics per poder transportar energia a grans distàncies, els seus centres de producció es van desplaçant des de l’àrea industrial de Barcelona cap a zones més allunyades. És d’aquesta manera que aquesta Vall del nord del Pallars Jussà inicia una gran aventura. El primer que es fa és constituir a Barcelona la Societat Energía Elèctrica de Cataluña S.A., el dia 18 de novembre de 1911, amb capital francès i suís. Empresa creada per la realització de les obres dels llacs i el riu de la Vall Fosca i la construcció de tres centrals hidroelèctriques en el mateix indret: Capdella, Molinos i la Plana.

Un cop realitzades les obres, que permeten posar en funcionament cada una de les tres centrals, s’aconsegueix la producció d’energia elèctrica, abundant i barata per satisfer les necessitats ascendents de la ciutat de Barcelona i el seu entorn. Per aquesta raó, les tres centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca, que es construeixen entre 1911 i 1940, tindran un paper fonamental i destacat en el desenvolupament de la segona Revolució Industrial

catalanai en la modernització del país al llarg del segle XX. D’aquesta manera és com la Vall Fosca entra de ple en aquests canvis i, així, la producció d’electricitat s’amplia en una zona de Catalunya sense cap experiència en el procés industrial fins en aquell moment.

Tampoc no podem oblidar les conseqüències d’aquestes obres per la Vall Fosca. Un primer impacte és el demogràfic, pel treball de les obres, s’arriba a contractar al voltant de 3000 obrers. Una part important d’aquests obrers, marxen un cop acabades les obres, però la posada en funcionament de les centrals comporta l’augment de població. Així es passa de 447 habitants l’any 1900 a 952 l’any 1930. Un segon impacte és la instal·lació de la xarxa d’enllumenat públic i privat, a càrrec de la companyia, als pobles de la Vall. També es creen dos nous nuclis de població, la Central de Capdella i Molinos, on viuen els treballadors de les centrals. Un tercer impacte, és la millora de les comunicacions. Abans de les obres, per poder arribar a la Vall Fosca sols es podia fer per camins de ferradura, la carretera s’acabava a La Pobla. Energía Eléctrica de Cataluña construeix, en un temps rècord de tres mesos, la carretera de 35 quilòmetres de La Pobla a la Central de Capdella. Comencen a pujar per la Vall els primers vehicles. Aquest és un fet que impactarà molt a la gent de la Vall, sobretot si tenim en compte que el canvi tindrà lloc en un breu període de temps. Finalment, la construcció de dos hotels, fa que s’iniciï una nova activitat econòmica a la Vall: el turisme.

Fa 100 anys es va decidir produir l’energia lluny dels màxims centres de consum. Avui torna a ser un tema de la màxima actualitat i amb una sèrie de qüestions que s’haurien de resoldre: quin tipus d’energia volem? on l’hem de produir? quin ha de ser el model de consum?

Per més informació:

BONETA i CARRERA, Martí. La Vall Fosca: els llacs de la llum. Desenvolupament socioeconòmic a començaments del segle XX. Tremp: Garsineu Edicions, 2003. [1a reimpressió de l’any 2011]

Martí Boneta i Carrera és historiador, membre de la Comissió organitzadora del centenari de les Hidroelèctriques al Pallars.